Calendari del pastisser

És una tradició al nostre país celebrar aquelles festes més entranyables i importants amb un pastís típic i característic d'aquestes. A continuació us ensenyarem les pastissos que acompanyem a cadascuna d'aquestes tradicions:

GENER 

6 de gener: Tortell de reis:

Anomenat també coca de Reis o Rosco de Reis, es un pastís de brioix, farcit de massapà i decorat amb fruita confitada, que conté al seu interior dues sorpreses; una fava seca i una figuerta d'un rei. Segons la tradició, qui troba la figureta dins del seu tros és coronat amb la corona daurada de cartó que decora el contre del pastís, mentre que qui es troba la fava és a qui li toca pgar el tortell. 

El tortell de reis, commemora la festivitat catòlica dels Tres Reis de l'Orient, tot i que té arrels paganes, ja que a l'Imperi Romà, ja celebraven les festes d'hivern, o festes dels fruits, amb tortells fets de figues, dàtils i mes. 

17 de gener: Tortell de Sant Antoni:

És el dolc típic d'aquesta festivitat, que es menja generalment el diumenge anterior, dia en què es fan els Tres Tombs. És un tortell en d'anella de pasta de brioix o pasta fullada amb tota mena de farciments; des de massapà fins a trufa, nata crema o cabell d'àngel. La diferència respecte el tortell de Reis és que aquest no està decorat amb fruita confitada.

Sovint conté dues sorpreses a l'interior: una fava seca i una figureta d'un animal o picarol. Com al tortell de Reis, qui troba la fava haurà de pagar el tortell.

FEBRER

14 de febrer: Sant Valentí:

És una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o efecte mútuament.

A Catalunya el dia dels enamorats se celebra el 23 d'abril, Sant Jordi, tot i que hi ha referències d'una possible celebració al segle XV de l'amor per Sant Valentí, tal i com apareix a un  poema de Pardo de la Casta que canta a l'amor en aquest dia.

Per Sant Valentí, es tradicional regalar bombons, o altres detalls en forma de dolços.

Carnaval: Coca de llardons:

És una coca típica de gran part del Pirineu català feta a base d'ous, sucre, farina, llardons i pinyons, que tradicionalment es menja a l'època de carnestoltes -a partir de Dijous Grans o Dijous Llarder- i que segons la tradició, ajuda a encarar el període de dejuni de la Quaresma.

MARÇ

Dimecres de cendra: Brunyols:

La Quaresma és el període de quaranta dies que precedeix la Pascua i així mateix, ens assenyala l'arribada de la Setmana Santa. Aquest període començà el dimecres de cendra, dia en que es tradicional fer els brunyols.

El seu orígen sorgeix de la necessitat popular d'endolcir els dies perquè el període la quaresma fos més passatges, però amb un aspecte discret allunyat dels tortells amb regals o sorpreses, que quedaba bé en un època poc dada a cap mena d'excés.

19 de març: Sant Josep: Dia del pare:

D'acord amb el cristianisme, Josep és el pare putatiu de Jesús. És per aquest motiu que el dia 19 de març es felicita a tots els pares i també a les persones que es diuen Josep o Josepa. Aquestes felicitacions a vegades van acompanyades de petits regals.

És tradició aquest dia menjar crema catalana, que per aquest motiu s'anomena també crema de Sant Josep. I que millor que acompanyar-la amb bombons o altres detalls dolços?

Dilluns de Pasqua: Mona de Pasqua:

És un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xolocata i que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinènces s'han acabat. A gairebé tot el Principal de Catalunya és tradició que el padrí o l'avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua, o Pasqua Florida, i es mengi el Dilluns de Pasqua.

La tradició de la mona de Pasqua s'aparella amb la dels pastissers, esl quals fan autèntiques filigranes de xocolata que representen ninots, personatges i altres decoracions.

ABRIL

23 d'abril: Sant Jordi:

Dolç en forma de llibre fet de làmines de pa de pessic, elaborades amb sucre, ametlla i ou. Les capes són separades per xocolata i a la part superior, on simbolitza que és la tapa del llibre, s'hi possa una làmina de sucre drema i, a sobre, algum motiu de la diada de Sant Jordi, com una imatge de Sant Jordi, un drac, una rosa o la senyera.

La Diada de Sant Jordi és també el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor i és també una jorda que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats i per això des del segle XV és costum regalar un rosa vermella a l'estimada. A la dècada de 1930 es va afegir el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.

27 d'abril: Ntra. Sra de Montserrat:

Juntament amb les diades de Sant Jordi, Sant Joan i l'Onze de Setembre, 27 d'abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat ha esdevingut una de les celebracions festives que més signes i símbols d'identificació nacional ha concentrat.

La Mare de Déu de Montserrat va ser declarada Patrona de Catalunya a l'any 1881 i el seu culte es va expandir enormement per tot el territoti català.

Què millor que celebrar aquest dia amb uns dolços?

MAIG

Primer diumenge de maig: Dia de la mare:

És una celebració per a honorar les mares, que es celebra en dies diferents depenent del país i que a Catalunya es fa el primer diumenge de maig.

Les primeres celebracions del Dia de la Mare es remunten a l'antiga Grècia, on se li rendien honors a Rea, la mare dels déus Zeus, Posidó i Hades. Igualment els romans van anomanar aquesta celebració La Hilaria quan la van adquirir dels grecs.

Per celebrar-ho et proposem un pastís, les formes i els sabors, els tries tu.

JUNY

23 de juny: Revetlla de Sant Joan: Coca de Sant Joan:

La Revetlla de Sant Joan, es la diada dels Països Catalans i també el dia què es celebra el solstici d'estiu amb celebracions que tenen el foc com a element característic amb fogueres arreu dels pobles i ciutats.

La Coca de Sant Joan és una de les cocques més populars de Catalunya i pot ser de classes diferents: confitada amb massapà, crema o nata i ornada amb pinyons, llardons o fruita confitada. La nit de Sant Joan, es reparteix a les revetlles juntament amb vins dolços, rancis o cava, Segons el cuiner Ignasi Domènech, ha de ser el doble de llarga que d'ampla.

29 de juny: Revetlla de Sant Pere: Coques de revetlla:

Sant Pere és el patró dels pescadors, és per això que en moltes localitats es celebren festes dedicades a l'univers del mar en general i als pescadors d'ahir i avui en particular.

La tradició de menjar coca per la Revetlla de Sant Pere, de la mateixa manera de Sant Joan s'ha mantingut arrelada a molts indrets del país.

JULIOL

25 de juny: Sant Jaume:

Jaume va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús i segons la veu popular va predicar al nostre país.

Ha estat sempre representat com un pelegrí i com un soldat armat amb una espasa i cavalcant damunt d'un cavall blanc, amb un bon grapat de persones als seus peus. Una representació que fa honor a al llegenda segons la qual el sant es va aparèixer per ajudar a l'exèrcit cristià de Ramir I de Lleó, l'any 844, en la seva lluita contra els sarraïns.

Per celebrar el sant de tots els jaumes et proposem un assortit de detalls dolços.

26 de juny: Santa Anna:

La tradició coneix a Santa Anna com la mare de Maria i per tant l'àvila de Jesús.

Anna és conegida en hebreu com Hannah. Segons el Protoevangeli de Jaume, un àngel va visitar Anna i el seu marit i, després d'anys d'infertilitat, els va dir que concebrien un noi. Anna va prometre dedicar a aquest al servei de Déu. 

Anna és la patrona de les dones treballadores i dels miners.

Per celebrar el sant de totes les Annes et proposem un assortit de detalls dolços.

AGOST

15 d'agost: Festa Major de Roses:

Situada al bell mig del mes estiuenc per excel·lència, el 15 d'agost, concentra un bon grapat de celebracions festives. És la data en què es celebren moltíssimes festes majors de pobles i viles dels Països Catalans. Com és el cas de Roses.

Això és així perquè tradicionalment aquesta era la data en què s'acabava la feina de la sega als camps, i també aquesta data fou l'escollida per l'Església per fixar el dia de l'Assumpció de Maria.

Celebrem la Festa Major de Roses amb una millor selecció dels nostres productes. En teniu per molts per triar.

SETEMBRE

11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya:

La Diada Nacional de Catalunya, és la festa nacional de Catalunya i es commemora anulament recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714, quan la ciutat va caure en mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó, després de 13 mesos de setge.

Aquella derrota va significar per a Catalunya la pèrduda de la seva sobirania nacional, i amb la promulgació del Decret de Nova Planta, l'abolició de les institucions catalanes, les llibertats nacionals i les lleis própies, i es va prohibir l'ús del català i les manifestacions culturals catalans.

Uns pastís amb motius relacionats amb la Diada i amb el país, és el nostre homenatge a la nostre festa nacional.

NOVEMBRE

1 de novembre: Tots Sants: Panellets:

És una festa tradicional catòlica dedicada al records dels avanspassats, que està íntimament relacionada amb la festa del Dia dels Difunts del 2 de novembre. La creença tradicional és que l'1 de novembre, els vius visiten els morts, i el 2 de novembre. els morts visiten els vius. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món crístià.

Es tradicional aquest dia menjar panellets, uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb massa de sucrem rovell d'ou, ametlla, patata o moniato i complementats amb pinyons, ametlla picada, coco, o xocolata.

DESEMBRE 

25 de desembre: Nadal: Pastisseria especial, neules i torrons:

És la festivitat cristiana del naixement de Jesús, i és juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important.

El dolços tradicionals per les festes de nadal son les neules i els torrons. Aquest, és un dolç generalment d'ametlla, mel i ou. Té un orígen no gaire clar, però la teoria més plausible és la que diu que és un postre d'orígen àrab, com altres postres amb ametlles. I Des de les comarques del su del País Valencià, especialment de Xixona i Alacant es va popularitzar a altres zones de la península ie l sud de França.

26 de desembre: Sant Esteve: Detalls dolços:

Sant Esteve és el dia que ve després del Nadal, tradicionalment la festivitat de l'endemà de Nadal responia a la necessitat funcional de disposar de prou temps per tornar a peu, generalment des del mas pairal on s'havia celebrat la festa fins al domicili de cadascun dels diversos membres de la familia.

A Catalunya, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l'altra meitat que no ha pogut el dia anterior. Es tradicional menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon, i de postres uns detalls dolços.

31 de desembre: Cap d'any: Tortell i rebosteria:

La nit de cap d'any és l'últim dia de l'any, data que s'acostuma a celebrar amb una gran festa.

Segons la tradició catalana, en aquest dia surt l'Home dels nassos, que té tants nassos com dies té l'any. En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona. S'explica de tal forma als nens que s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar.

Abans del raïm, que millor que un bon tall de tortell.